És indiscutible que el 8-M, dia de la dona treballadora, ha esdevingut en els últims anys un dia combatiu. Fem visible la lluita per la igualtat de drets, per la llibertat d’acció i d’expressió femenina, per reivindicar el nostre cos com a únicament nostre i de ningú més.

Avui, dia en què les dones ens expressem com a col·lectiu, miro al meu voltant i penso que cadascuna de nosaltres ha arribat al feminisme des d’un lloc diferent, des d’unes vivències singulars i exclusives. I així i tot, si posem totes les històries sobre la taula, trobarem connexions i punts en comú.

Aquest és el meu petit homenatge a totes aquestes experiències íntimes i personals, als processos interns que ens fan agafar consciència de la força i el potencial que tenim.

Us convido a fer una pausa per honrar la valentia que requereix viure quan t’has trencat del tot. Per celebrar l’aprenentatge i la consciència, per recordar que, amb el temps, de gairebé tot en podem sortir més fortes, més sàvies i amb més amor propi.

Per totes les dones, en el seu dia.

Constel·lacions

“Constel·lacions”. Text original d’Anna Marcet

A %d blogueros les gusta esto: