Hi ha un llibre que em sé de memòria.

És el “llibre de vòlics, laquidambres i altres espècies” i no l’he vist mai a cap lloc més que a casa meva.

De petita era el meu llibre preferit, aquell que rellegia un i mil cops. Com que és curtet, el feia servir de passatemps: abans d’anar a dormir, quan em llevava la primera de casa, per anar al lavabo… Em fascinava. Em segueix fascinant.

Fragment del "llibre de vòlics, laquidambres i altres espècies"

Fragment del “llibre de vòlics, laquidambres i altres espècies”

El “llibre de vòlics, laquidambres i altres espècies” és, com el títol suggereix, una espècie de bestiari dels habitants de “l’illa”, un lloc indeterminat on passen moltes coses a la vegada. Hi ha gegants, peixos i cargols (com a bèsties més o menys conegudes). Però també vòlics i vòlics verds, laquidambres, bledals, panxes, telefonals, i la rossa-cama-dreta. (No us en sona ni un, oi? És que només es poden trobar a “l’illa”). Tot de personatges amb unes característiques ben singulars, tots ben orgullosos de ser qui són i fent el que els dóna la gana a cada moment.

El llibre està escrit majoritàriament en vers. Versos curts i musicals que transmeten vivacitat i rapidesa. Són fantàstics per a llegir en veu alta. Tinc la veu de la meva mare gravada al cap, tot recitant:

“Aquí teniu
la rossa-cama-dreta
que es mira en un mirall
(la boca és un embut
que fa com de trompeta
quan fa algun estornut)”

Gairebé es pot seguir el ritme de les històries tot picant de mans.

El poeta: David Cirici

Hi ha una cosa que m’encanta, d’aquest llibre, i és que no té un per què.

Hi ha un capítol, “joc de panxes i telefonals”, que no és en vers. Per què sí. Sense cap raó evident, en David Cirici va decidir escriure’l en prosa. I és una cosa que m’encanta d’aquest llibre: que no té un per què, no té un objectiu profund i educatiu. Si es vol, se’n poden extreure reflexions sobre la vida, sobre la societat, sobre els mals humans i sobre els cicles de la natura. Però el llibre no busca aquesta reflexió, només la deixa allà, en un racó, per si algú té ganes de mirar-la.

El que sí que busca és el riure, la màgia, la imaginació. Avui en dia trobo que tota la literatura infantil està orientada a educar en valors, a ensenyar coses sobre la vida. I està molt bé. Però de vegades ve de gust llegir una història que fa gràcia i prou. Els personatges es banyen en un plat de sopa, viuen dins d’altres personatges, tenen orelles voladores, i tot per què si, per què són així.

La il·lustradora: Marta Balaguer

Il·lustració de Marta Balaguer

Il·lustració de Marta Balaguer

I aquest “per què sí” es trasllada a les il·lustracions de Marta Balaguer, que són alhora senzilles i amb un munt de detalls. Si els versos són vius i alegres, els dibuixos també. És d’aquells llibres il·lustrats on el text i les il·lustracions van de la mà, inseparables. Llegint els versos, una es fa una idea de què passa i com són els personatges. I aleshores mires com estan dibuixats i descobreixes mil i un detalles més: plomes i vestits de colors, amistats i conflictes, escenes camuflades dins del caos, petites picades d’ullet per a aquells observadors que tinguin ganes d’entretenir-se una estona repassant la multitud de coses que passen sense paraules.

Ara, ja de gran, m’adono de l’efecte que aquest llibre diminut ha tingut en mi: si veig el meu entorn com un lloc ple de monstres (de bona pasta, la majoria) i de criatures singulars, si escric com escric i si el meu univers està format per una barreja de màgia i quotidianitat portada a un punt absurd, és en part gràcies als meus pares, que em van regalar aquest llibre just quan jo començava a formar-me una idea del món.

Ja fa temps que penso de parlar-ne, del llibre de vòlics, laquidambres, etc. Perquè mai he conegut ningú que també l’hagi llegit. No n’he vist mai cap exemplar que no fos el meu. D’on ha sortit, aquest llibre? Amb qui el puc comentar? Ara que tenim xarxes socials i que estem tots tan connectats, aquesta ressenya és en realitat la meva manera de buscar algú amb qui poder comentar aquesta petita joia que m’ha acompanyat tota la vida.

Dades objectives:

  • Títol: Llibre de vòlics, laquidambres i altres espècies
  • Text: David Cirici
  • Il·lustracions: Marta Balaguer
  • Editorial: Destino
  • Primera edició: Abril de 1986
  • 26 pàgines
Il·lustració de Marta Balaguer

Il·lustració de Marta Balaguer

A %d blogueros les gusta esto: